Salutació

La vida i l'obra del senyor Lluís Duran ha estat tant important que no sols quedarà escrita a la història de la Ciutat de Figueres i el Sud de França, sinó que ha de servir per enrriquir i potenciar la Gastronomia de tot Catalunya creant veritables llaços d'amistat entre l'Empordà i la Catalunya Nord. Tant és així, que les seves continuades vides de fidelitat a una vocació de treball i d'artistes dintre de la gastronomia, ha contribuït poderosament que Figueres sigui considerada com la capital gastronòmica de Catalunya, i que de la seva dedicació n'hagi florit un interés creador de noves vocacions, deixant una escola i una manera de fer que sens dubte arrelarà per tot l'Alt Empordà.

La continuació en el treball, a fi de seguir la seva tasca, ha d'ésser el gran repte que ens hem de plantejar, ja que penso que en Lluís Duran, el que agraïria de veritat són els esforços dirigits en aquest sentit, per procurar continuar entre tos la seva obra, pel bé de la nostra cuina i del nostre País.

Ramon Bagó i Agulló.

Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya (1980-1984)

Benvolguts absents II, de Joan Ferrerós.

Joan Ferrerós va publicar, a l'any 2004, el volum de biografies , Benvolguts absents II, una col.laboració conjunta amb la Editorial Empordanesa i l'Ajuntament de Figueres.
En aquest volum es repassava la trajectòria de 25 personalitats del mon de la cultura, la política i la societat. Entre d'altres destacava, a Evarist Vallès, Frederic Marès, Salvador Dalí o a Jaume Miravitlles, Pere Seras i els germans Josep i Just Manuel Castro.
També feia referència al mon empresarial destacant les figures de Pere Padrosa, Josep Oliveda o el germans Joan i LLuís Duran.
Reproduim de LLuís Duran, el que és la seva biografía condensada.
"LLuís Duran Camps (Cabanelles 21-II-1910 - Figueres 29-IX-1981) aprèn l'ofici de cuiner tot ajudant la seva mare -als nou anys, sovint ja renta els plats i el seu gremà petit de cinc anys , Joan, els aixuga-, mentre estudia comerç al col.legi que els Maristes tenien a la Rambla. El 1927 entra d'aprenent a l'Hotel Comercio, situat al costa de casa seva; d'aquí passa a l'Hotel de France, de Perpinyà, continua a Lió i a Chamonix en el moment de l'Olimpiada d'Hivern que hom hi celebrà i, finalment, el 1929, any de l'Exposició Universal de Barcelona, treballa a la cuina de l'Hotel Colón de la Ciutat Comtal, recenment inaugurat, on aprèn del gran xef Francesc Roig Riera. Torna a l'establiment dels pares i fa el servei al castell de Sant Ferran. El 1932 es casa amb Antonieta Simón Martí i neix Joan (1933), el primer fill.
Amb la guerra civil, preveient que el cridaran per anar al front, marxa cap a França i treballa a Font-romeu; la mare i la muller porten l'establiment en aquest temps de precarietat, malgrat els desperfectes dels bombardeigs, l'Hotel Duran no tanca mai la porta i cada dia ofereix a taula el poc que hi ha. Acabada la guerra, torna i neix el segon fill, Lluís (1941); és època de dificultats, de frontera tancada, de salconduits, d'escassesa, de contraban i estraperlo. Durant la Segona Guerra Mundial, com passa en restaurants de Portbou, l'Escala..., la proximitat de la frontera i el prestigi de la casa fa que l'Hotel Duran sigui assiduament freqüentat per militars alemanys des que ocupen tot França i institueixen el govern subaltern de Vichy. De sempre que al Duran hi havia fet parada el turisme ocasional que, travessada la frontera, arribava a Figueres: la carretera llavors passava pels carrers de la Jonquera, Girona, Placeta Baixa i Nou; però cap els anys cinquanta la clientela augmenta: comencen a arribar rossellonesos per comprar, fer bons àpats i anar als toros; i va arribant també un altre turisme, de moment incipient però que acaba essent massiu i decisiu per a la prosperitat del negoci, el dels Duran i tots els altres que van néixer i créixer aquells anys.
La carretera abandona el centre i passa per la ronda Verdaguer, Barcelona..., i els Duran erigeixen l'hotel-gasolinera Rally (1958) a peu de la nova via, al cap de vall del carrer Nou. El 1960 lloguen l'Hotel París (actual Museu del Joguet) i als baixos i fan el Bar New Paris, i l'hotel del carrer Lasauca és transformat en l'edifici que coneixem avui, amb els serveis més moderns del ram.
Aquell jove esmolat de dècades enrere s'ha convertit en el senyor Lluís Duran; amb la societat Coral Erato presidida per Joaquim Crumols, contribueixen a la construcció de la sala de festes Quijote (actual Ictineu), destinada al ball i a la celebració de tota mena d'actes; amb l'alcaldia de Ramon Guardiola és nomenat tinet d'alcalde, i l'any 1967 compra a Antoni Costa Vilanova, empordanès exil.liat a Mèxic, l'Hotel President, acabat de construir i el millor de la ciutat en aquell moment. El 1971 adquireix el balneari dels Banys de la Mercè, en ruïnes, on edifica l'Hotel Mercè Park i retorna al lloc la bellesa i el pretigi que havia tingut en el passat; el 1976 construeix l'estació de servei Rally Nord i, al costat, la cafeteria-snack París-Madrid. El projencte de l'autopista obre una preocupant perspectiva per als negocis d'hostaleria figuerencs, però Duran, el 1975 assoleix els derts d'explotació de les primeres dues àrees de servei que els vehicles trovaran passada la frontera: Empordà, al terme municipal de Garrigàs (1975), i la Porta Catalana a la Jonquera (1977, plenament inaugurada el 1981), un modern i gran hotel obra de Lluís Sert. En vida seva l'empresa arriba a dos-cents setanta treballadors, entre cuiners, recepcionistes, cambrers, comptables, etc."